QUARTA MARATÓ D'OLIVA.

Després de no poder disputar la Mitja Marató de Santa Pola, decidim participar en la quarta marató d'Oliva. D'aquesta manera la integrem dins del pla, com un entrenament més per tal de preparar l'objectiu principal la Mitja de Xàtiva.

Aquesta vegada tocava córrer amb els runners de L'orxa, dues màquines amb unes marques estratosfèriques.
Ferran ja estava entre nosaltres cosa que sabia que anava a dificultar la meua participació en plenes garanties, no obstant era cosa de assumir-ho i poc més.

Diumenge 7 de Febrer, les set i mitja del matí, i els dubtes d'anar o no anar apareixen per lo poc que havia dormit. No obstant aconseguisc alçar-me i començar el ritual previ a cada carrera. Un bon desdejuni, la motxilla mig preparada ( de la nit anterior), el rellotge, la banda..... la son era molta pero crec que les ganes de córrer eren més.
8:15 del matí ja estic damunt del cotxe, pareixia que bufava el vent (però mai anava a pensar el que alli anavem atrovar-nos). A les nou en punt ja estava a Oliva al lloc a on havíem quedat amb els companys de L'orxa.
Arrepleguem els dorsals i la bossa del corredor i rapidament ens anem a una cafeteria a per un bon cafè que poguera dissipar tota la son que portava damunt. Al cap de 20 minuts el cafè havia fet efecte i ja estàvem canviats fent un xicotet calfament abans de començar. El vent cada vegada era més fort, anàvem a passar-ho bé.

A les 10:20 ens situem a la línia d'eixida. Esperem fins les 10:30 .... i cap a fora... eixim ràpids, els meus companys posen la directa i en poc de temps els perd de vista. Al poc de temps, uns 800m, el cordó de la sabatilla es despesa ( crec que mai m'havia passat), pare el garmin, el corde i torne a gafar eixie ritme que duia al voltant de 4' el kilòmetre. Marque els 2 primers a 4', i ens dirigim cap a la platja, el vent no parava. Cada vegada era més difícil aguantar el ritme i els 2 següents quilòmetres se'n van a 4'07". Començava a donar-me que no calia forçar més perquè era un d'eixos dies en que les coses no eixin com vols i calia acceptar el que estava passant. A partir d'ací començà un xicotet calvari del kilòmetre 7 fins el 9 a on les ratxes de vent eren molt molt fortes, i ja sabia que no anava a poder fer un bon temps. Amb humor i alguna que altra rissa amb un altre corredor aconseguim eixir de la zona de la platja per endinsar-nos altra volta a Oliva. Ja en el últim quilòmetre marque un bon ritme sobre 3'50" però era impossible recuperar allò perdut abans.
No obstant entre en meta en un temps oficial de 43' fent un ritme de 4'04 que no esta gens malament amb les ratxes de vent que havien suportat.
Però que crec que el mes important són les sensacions de poder haver fet millor temps de no ser pel vent, acavant molt sencer, amb la idea que cada vegada m'he trobe millor per anar millorant a poc a poc.