PASADA LA MARATÓ .... ARA QUÈ FEM?

Després del tsunami MARATÓ ara cal vore cap a on ens dirigim. Buscar nous reptes a curt i llarg termini
El primer que en ve al cap es continuar fent bicicleta i començar a nadar per poder provar i debutar en alguna prova que combine les tres especialitats.



La primera dificultat que trobe és la natació. De moment no li trobe al·licient i en falta un nou garmin on puga arreplegar totes eixes dades de cada entrene que et motiven per a poder continuar.

Així que aprofitant una bona oferta en decidisc i em compre el garmin 910tx, per poder aprofitar-lo dins l'aigua. Un model de triatló complet a on amics l'usen i no han tingut cap problema.








Altra dificultat que hi veig és que em falta una bona planificació, si córrer ja era complicat compaginar-ho amb la vida familiar i social ara amb tres disciplines molt més.
De moment aquesta no la tinc resolta, i crec que és complicarà més en unes 4 setmanes quant naixca Ferran.

Aleshores estic en una situació de estandby, on continue córreguen per no perdre la forma, farem alguna eixida amb bicicleta els caps de setmana, i intercalaré algun dia de natació.

D'altra banda em queda l'opció de continuar amb córrer ( que realment és el que m'agrada), amb la mateixa persona que m'ha dut la planificació cap a la Marató, i combinar-ho amb l'eixida en bici dels caps de setmana. Agafant aquesta opció caldria tornar el Garmin 910 ja que amb el garmin que usat fins ara tinc suficient. Una opció molt econòmica.

Així que de moment són tot dubtes per passar-se al món del triatló..... Vorem en el trancórrer de les setmanes que passa.

XXXV MARATÓ VALÈNCIA TRINIDAD ALFONSO.

Ja han passat, varies dies des del diumenge 15 de novembre i ja puc començar a recopilar totes les experiències viscudes que envoltaren el gran dia.

La setmana prèvia va ser un poc estranya. Respirava i notava eixa tensa calma, havia posat molta il·lusió i treball, el moment havia aplegat. El camí traçat amb Javier Garcia Mascarell ha estat impol·lut. Havia realitzat tots els entrenes a gran nivell i no cabia cap dubte. El test a la Mitja Marató de València així ho certificava, el ritme i els temps estaven clars. Sols calia esperar, descansar i alimentar-se bé. Què passaria eixe diumenge? Prompte anava a esbrinar-ho.

15 de novembre, 5:30 a.m., sona el despertador...ufffff, amunt!!!!. Primera sensació, havia dormit bé, poc, però bé. Desdejune fort (el que havia assajat en altres entrenes) i fem un repàs a la motxilla. Nuria estava a punt i a les 6:15 estàvem al cotxe cap al lloc d'encontre amb els companys de l'Argilaga. Cares de son, però plenes d'il·lusió, ens repartirem als cotxes i a les 6:45 agafem carretera direcció València.

7:30 aconseguim aparcar al centre comercial Aqua. Ens canviem, tot en ordre: garmin, banda, compressives, vaselina, cremes, gels, isotòniques, alguna barreta energètica ...i cap a fora.
Sense aire, sense excessiu fred, amb el sol fora, la sensació era que es podia fer i que calia donar-ho tot.
Típiques anades al vàter, un pis dels nervis, calfament escàs, un poc d'estiraments i al caixó d'eixida.
Allí ens trobem amb el meu germà i els companys de l'Ondara-triesport. Últims minuts, 3 palmades, la música a tope, nervis, responsabilitat, mire el rellotge 95ppm, pressejava adrenalina a tope.

“Pistoletazo de salida” i allà anàvem. L'eixida lenta, els primers quilòmetres em costa agafar un ritme continu, a tota hora he de fer girs a esquerra i dreta per poder avançar fins a aplegar al primer 5000, mire el garmin 4'40, bé, les sensacions eren agradables. Calia intensificar més i agafe ritme de marató, km 10, km 15, tots els parcials clavats a 4'30. Km 20 altre avituallament, mire a 4'35. Passe la mitja Marató en 1h.36, perfecte, eixe era el temps. Analitze i avalue. Em trobava bé. Gels, sals minerals, aigua; el cos responia.

Ens dirigim cap al centre de València, carrer la Pau, Plaça de l'Ajuntament, l'ambient era espectacular. Em vinc amunt, la pell com escàrpia, veig als meus pares, m'emocione, me tinc que tranquil·litzar, marque del 25k fins el 30K un ritme de 4'29...ufff , anava bé.

A partir del kilòmetre 30 venia el que és dur, ho sabia, on és fan les marques. Recorde consells de grans amics: "A partir del 30 comença la vertadera marató".
Aprete les dents, Em concentre i comence a visualitzar tots els entrenes que havia fet per poder estar ací. "Ho puc fer"...A per totes...Va per tu Ferran.... Gràcies Núria per tot, Javi no et podia fallar... Quan em done compte estava al kilòmetre 35 un poc més lent però dins del marge 4'35". Notava sobrecàrrega als isquiotibials però el ritme era bo.
Avinguda del Cid (ufff que llarga...) comence a avançar a corredors, alguns coneguts de Xàtiva, altre carrer, fem un gir extrany i a buscar la plaça de Bous. L'ambient era impressionant, kilòmetre 38,5 torne a veure als pares, als amics de Sellent, continue endavant pel carrer Colon cada vegada més a prop, ho tenia ahi. Mire el Garmin 3h i pocs minuts. Em vinc amunt i m’ho crec, ara si, em torne a emocionar, estava al límit, però no podia fallar. Veig l'últim cinc mil al km 40 a 4'29 wauuuu...
Estava sofrint molt, com es te que fer si es vol batre la marca, o vols complir els teus somnis. La gent feia un passadís, l'ambient era ensordidor. Altra vegada allí als adoquins, veig per acabar a Núria començe abramar...Vamossssss!!!! La catifa blava era meua. Per moments recorde les tirades llargues, les sofrides séries, les matinades....alce els braços, ho havia fet. El món era meu. Llàgrimes, emocions.....Tomaaaaaaaaaa

Passe la meta en 3h. 13 minuts, Em recolze als genolls, agafe aire, i un voluntari s'acosta i em pregunta :¿Estás bien? I li responc: Sí millor que mai. Gràcies.
La marató és una cosa gran, que no sé que té però m’atrapa, alguna cosa que estimar i respectar per a després poder celebrar.....
Una abraçada a tots i totes que el diumenge vau participar d'aquesta gran festa.

 

Gràcies a Núria, la persona que m’aguanta dia i nit, que ha patit els meus mono temes del runnig, i que s'ha adaptat a la meua alimentació per aplegar en òptimes condicions.
Als amics de l'Argilaga, en especial a Edgar i Ricardo, companys de moltes batalles que ens han dut a acabar 2 maratons. Als amics runners de L'orxa i Xàtiva i en especial Jose Garcia pels seus consells en els inicis i durant la preparació de la mateixa.
I com no a la persona que m'ha preparat al llarg d'aquests mesos , Javier García Mascarell, una gran persona i gran atleta. Javi eres molt gran.